A tu, Mare!

A vegades, em pregunto si estaries d'acord amb certes decisions preses; accions realitzades; paraules dites o mots callats. Si el pas fet ha estat el correcte o no. Si hi ha portes que s'han de tancar definitivament o deixar-les mig obertes (per si de cas). El que tinc clar és que em recomanaries seguir el que dicta el cor però, sobretot, amb el cap ben alt i la mirada ferma. Que és lícit i humà defallir però que no ens hem de deixar vèncer per l'enyor i continuar camí, sempre endavant. 

Així eres tu...

Ni la teva trista i dolguda marxa (massa aviat) ha estat un impediment per cercar-te dia i nit (si es vol i es desitja, la connexió és eterna). A tu, la meva fidel consellera, et demano que m'orientis i m'adrecis si el camí escollit no és del tot encertat.

Sempre seràs la meva llum, el meu espill. Et trobo molt a faltar, mama... tot i que sé que vetlles per nosaltres, per mi, des d'aquell espai en el firmament reservat, només, als grans estels brillants i amb ànima pura...