Au Fènix... per natura

Hi ha hagut cops en la seva existència que l'han fet caure (no té cap mena de por en reconèixer-ho). Ara bé, abans de permetre que l'abisme, total i obscur, acapari tot el seu ésser, ha renascut de les seves cendres (la combustió ha estat necessària per recuperar la suficient força per poder-ho fer).

I no una, diverses vegades (i les que calguin i convinguin).

La vida no sempre mostra la seva cara més amable.

Ans el contrari. És complicada. Una muntanya russa, amb pujades i baixades constants. No es pot negar pas.

Arriba el moment que s'ha de posar en una balança el que t'aporta i et transmet cada situació, estat, persona... Sensació o desig.

I, el resultat és clar i concís:

Viure! I ballar la que toca. Que són quatre dies mal comptats. I, en el seu cas, dos ja han passat.

I és, quan, cada nou jorn, cada nova renaixença, decideix dir adéu a la porta que es tanca i no s'ha volgut tancar (tot emulant aquella preciosa cançó d'un cantautor que li encanta, un poeta dels sentiments més profunds).

Omplint el pit i cantant la tonada (tot i el fred de fora que la fa tremolar), enfila el camí, anant a peu, perquè... a les vores hi ha moltes flors.

I, ella, ho sap i ho creu, fermament.

I, puja i reneix... una altra vegada.

Ella... que és... au fènix, per natura!