Creences

No. No és el mateix. La il·lusió amb la qual encares l'adolescència està molt lluny de la ja ben entrada maduresa. Aquells beneïts anys (que, ara, veus tan remots) els vius amb molta intensitat. Confies i t'entregues, en cor i ànima. El pas dels anys, els cops de la vida, les persones equivocades... en fi, l'experiència, nua i crua, et demostra que no hi ha res etern ni de color de rosa (mai ha estat el meu color preferit, per cert. Segur que és un senyal). El somriure franc, sincer, obert, es va transformant i et vas endurint... Tota tu. Encara que, en el fons de tot el teu ésser, intentes (i ho vols i ho desitges) creure que podria arribar a ser real, sincerament, no existeix. És, només, un simple oasi en la teva ment en un ampli i àrid desert. Per això, l'únic que queda és seguir el que et dicta el cor, en aquest moment, en aquest instant, el present.... A mesura que passi el temps, solament et quedarà un somni... Per tant, endavant, ara. Demà, el futur..., senzillament, és incert....