El coratge del ball

A vegades, em sento malament si, en sentir una música, em poso a ballar.

Estem passant moments difícils i complicats. D'aquells que mai haguéssim imaginat.

Contínuament, ens van arribant notícies tristes. De persones que pateixen. Algunes, del nostre entorn més immediat. No poder acomiadar-te dels teus éssers estimats, amb la dignitat que es mereixen, produeix una profunda buidor al cor, a l'ànima.

Ens hem vist obligats a tancar-nos dintre de quatre parets i, fins i tot, si alguns hem gosat a sortir per necessitat, ens hem vist abocats a sentir-nos culpables.

I t'acabes preguntant que és el que ens pot ajudar a superar tot plegat?

Cadascú troba el seu propi camí per encarar una situació que hom no ha sabut gestionar gens bé. Gens ni mica.

Però, si volem continuar vius (i no morir en vida), hem d'intentar cercar aquella llum d'esperança perquè, demà (com a sinònim de futur), puguem refer el nostre veritable motiu d'existència.

I seguir endavant.

Jo ho he trobat amb les petites coses que conformen el meu minúscul món.

I, una d'elles, és el ball, la dansa, la música... amb absolut coratge.

I no callar davant les injustícies...

I tu?...