Estimada jo (la del reflex de l'espill)

Saps que hi ha proves que has superat. Situacions que has encarat amb la dignitat més gran possible.

En algunes has encertat. En d'altres, t'has equivocat (ets humana, renoi!).

Ara bé, la majoria (per no dir tot, que seria massa agosarat i, potser, no tan real) ho has fet de cor i amb l'ànima oberta (i que, alguns, han decidit, unilateralment, que es podia ferir).

Tot i això, has tirat endavant, una i una altra vegada.

De tant en tant, viatges en els teus moments d'infantesa, d'adolescència i t'has arribat a preguntar "On han anat a parar els teus somnis?". Molts, a hores d'ara de la vida i amb l'experiència viscuda, no seran possibles. D'altres, qui sap. Encara, et queda un petit reguitzell d'esperança. No la desaprofitis, si us plau...

La vida, amb la seva duresa i complexitat, són quatre dies mal comptats i, dos i mig, ja han passat... Se t'és permès caure, plorar, gemegar (la teva condició humana així ho demana), però, un cop buidat el pap... eixuga't les llàgrimes i, vestint-te amb les teves millors gales, endavant les atxes!

Que tot està per fer i tot és possible!