L'actitud d'omplir la vida...

He après que els estels són fars a l'horitzó que et guien durant la teva existència.

Que el recorregut, tot i llunyà, pot estar ple de somnis, desitjos i, també... d'esperances.

Que el camí et pot trencar però, també, curar les ferides.

Que s'ha de saber encaixar, amb la millor dignitat possible, els esculls que se't presenten.

Que t'afectin, el menys possible, algunes actituds, fets i accions... Persones.

Que no tothom pot albirar, realment, el que mostren els teus ulls... la teva mirada, neta i clara.

Que no s'ha de defallir... I emprendre el vol quan cal o sigui el moment de fer-ho.

Que no és qüestió de sentiment sinó de pura i absoluta necessitat.

Per la teva pròpia salut mental i emocional.

Que, si no has sabut brillar en la mesura que esperaves, ja és hora de plantar-te i cercar la lluentor que et correspon, per natura.

Que viure és, senzillament i simplement, l'actitud d'omplir... la vida!