Llàgrimes penades

Hauria de ser pecat provocar llàgrimes en el rostre que, en algun moment de la vida, t'ha regalat els teus millors somriures...

Perquè, tal com està tot plegat, és un obsequi que molts no valoren. No, no valores.

Ni ho desitgen. Ni desitges.

És com destruir (volent) l'espill, el de l'ànima de la persona. Tu.

Això és trist. Molt!

Qui no t'aprecia perquè et creu segura; qui, amb els seus gestos i accions, et demostra que ets un simple objecte (les paraules són simples, banals, i se les emporta el vent); aquest "qui" no et mereix, gens ni mica...

Fer regalimar aigua dels teus ulls hauria d'estar penat. Perquè, els tinguis grans o petits; bonics o no tant; blaus, verds o negres, reflecteixen com ets com a ésser humà i, sobretot, el valor dels teus sentiments.

Pensa que, si el deixes enrere, encara que costi, la teva autoestima augmentarà i... amb el temps... acabaràs trobant eixa persona a la qual puguis tornar a adelitar amb els teus millors i preuats somriures...