Nova oportunitat per somriure

I, un dia, sense saber ben bé com, obres les portes i finestres de la teva vida (d'antuvi, tan ben tancades). I permets que glops d'aire vagin entrant per renovar tot l'ambient que t'ha anat envoltant (i acompanyant) els darrers anys. La brisa adquireix, per decisió pròpia, un caire de perpètua permanència que et sacseja, de dalt a baix. Que hi ha un abans i un després d'aquell dia, en concret, i que res tornarà a ser igual.

Ho saps i t'ho afirmes a tu mateixa.

Perquè ho creus.

Perquè necessites fer-ho com l'aire que respires.

De mica en mica, es va perfilant un petit somriure als teus llavis. I recordes el que vaig llegir un dia: que aporta increïbles beneficis, tant psicològics com socials. Un mecanisme innat que, malauradament, anem deixant que es perdi amb el temps. I no hauria de ser així. Per res del món.

Que bonica és aquesta corba línia sincera, profunda, genuïna, oberta, espontània... i que ho pot endreçar tot.

Qui, realment, t'aprecia i t'estima, no provocarà que desaparegui.

Si, realment, t'aprecies i t'estimes, no deixaràs que passi.

Així de senzill i de clar.

I és quan decideixes posar en una balança el que valores i el que no.

Què i qui et pot oferir aquesta màxima demostració de goig, real i autèntica.

Que siguis tota tu! Sense filtres.

... I agraeixes que la vida t'hagi atorgat una nova oportunitat per gaudir-la amb la intensitat que et mereixes... i amb un etern somriure dibuixat que il·lumina tot el teu rostre.