Passatgera existència (dedicat a tu, que vas marxar massa aviat)

La vida és ben efímera. Quatre dies mal comptats. I els perdem, la majoria de vegades, amb veritables ximpleries. Ens captivem en viure de pressa. Pendents de què o qui...

I, això, no ens aporta res de res...

Anem passant els dies... que es converteixen en mesos... i, fins i tot, en anys...

Amb el pas del temps, tot i que la vida s'entesta a demostrar-nos que n'hi ha coses que ja s'han perdut... nosaltres, pel que sigui, insistim, aferrissadament, que hauria de ser possible. I continuem cercant sota les pedres i allà ens quedem.

Costa molt entendre que hi ha històries que, per molt que vulguem i desitgem, no tenen cap solució ni resposta. Simplement, han de quedar enrere, ben tancades en el bagul i permetre obrir noves etapes, noves finestres amb aires nous.

I és quan comprenem que s'ha d'emprendre el vol d'una vegada.

Deixar rancors, males experiències, toxicitats...

Buscar estels i somnis en el nostre petit horitzó... caminar fins a trencar-nos... viure i ballar, perquè no? Cadascú en la melodia que millor s'adigui al seu tarannà.

Només, així, trobarem l'autèntic sentit de la nostra existència.

Nota: Un escrit pensant en aquella persona que, malauradament, ens ha deixat massa aviat.

Dedicat a tu! Saps que ens ha quedat, al tinter, aquella conversa pendent.... i ho farem, estic segura!... Quan ens retrobem, de nou, en el camí... sigui quin sigui... en el nostre firmament particular.