Utopia desafiada

Aquell dia la va observar, detingudament. Es va voler mantenir a certa llunyania per no destorbar, de cap de les maneres i per res del món, els seus pensaments. Les seves reflexions. Atenta però respectant la seva connexió amb el mar i la mirada fixada en l'horitzó. En aquell moment, tan sols, era un possible desig. Una il·lusió remota. No va preguntar. Només, acompanyar.

Temps després, i moltes situacions viscudes, va arribar a entendre quin era el seu somni.

El mateix que havia tingut ella (l'espia) anys enrere (i que, encara, perseguia, de manera imperiosa). Primer, utopia. Més tard, desafiament.

La cerca, amb efectes reals, d'una idea clara i contundent. Voluntat i dret recollits en una paraula que, a vegades, fa por per la immensitat del seu significat i el que pot arribar comportar. Ara bé, que, un cop, s'ha decidit agafar-la, esdevé el valor més preuat: la llibertat!

Els seus braços recollits d'aquell dia, ben aviat, s'obriran i, amb les ales ben desplegades, emprendrà el vol...