Viatge cap a la meva pròpia Ítaca

Anys i panys, vivint amb la por al cos.

Vigilant cada molt que dius o escrius.

Cada acció que penses o realitzes.

Cada sentiment que tens o intentes demostrar.

No puc negar que m'atemoreix la idea que el que pugui fer (un pas, una intenció, una opinió...) sigui tergiversat, manipulat, controlat, capgirat... però, tot i això, em mantindré ferma i lluitaré, amb totes les meves forces, perquè, la possible angoixa, no em desviï del meu objectiu...

Perquè, tret d'això, arriba un moment que et dius que ja n'hi ha prou. 

Facis el que facis, hom ho interpretarà com més li convingui.O vulgui.

I, potser, actuarà. 

Per tant, només queda continuar lluitant per la llibertat. La meva. De pensament. De manifestació. D'actuació.

De ser jo amb tota la meva essència. 

No callar.

Lliure arbitri.

És, simplement, iniciar un nou camí.

El que m'he marcat (i, crec, que ja em correspon).... el meu propi viatge a Ítaca!