Volar amb llibertat

La vida ens acaba ensenyant que cal, sempre, volar alt. Molt alt.

Més amunt de l'enveja, de la malícia, de les traïcions.

Més amunt de les llàgrimes, del dolor, de l'angoixa.

Més amunt dels judicis. De les confrontacions. De la indiferència.

Es necessita, sempre, volar alt, on certes paraules no puguin ofendre'ns; on certs gestos no puguin ferir-nos; on certes persones... no puguin arribar mai.

Si som capaços de trencar algunes de les cadenes que ens oprimeixen, haurem superat certes situacions que ens han empresonat.

I demanar a l'univers que ens ajudi a superar les pedres del camí. A encarar la vida amb dignitat.

A viure sense por.

De mica en mica, hauríem de deixar entrar raigs de llum permetent que il·luminin racons del nostre petit espai. El que, d'antuvi, potser, ens va ser negat.

Reivindicar-lo com un dret...

Exigir, sense temor ni cap mena d'obstacle, la nostra petita porció de.... llibertat!