Àpat, llibre i.... converses alienes (2016)

Seguint el consell d'una bona amiga (més que res, perquè no desitjo tancar-me tan aviat a casa), decideixo anar a fer un mos tot iniciant el nou llibre triat de la biblioteca. El lloc escollit està de pas, un xic amagat i amb molt poca gent. Estaré tranquil·la i podré endinsant-me en la lectura (o, això crec). Res de partits, ni televisió ni cotxes amunt i avall. De fons, sona Melendi. Renoi!, fa temps que a casa no s'escolta. Els meus fills han canviat de gustos... Va vinga, que em descentro!

Engoleixo un xic de la beguda, per apagar la calor i la set, i a prosseguir en les meves coses, l'àpat i... el llibre.

Ai coi, pocs clients (dos per ser exactes) però, déu n'hi do el moviment que tenen. Desfilades de dintre a fora, i retornem. Ara glop de cervesa, ara un cigarret, ara un acudit... Les passarel·les de la moda han decaigut un gra massa (em dic a mi mateixa, no sigui que em sentin i la tenim armada!). I sense voler acabo posant orella a la seva conversa i n'hi ha per llogar-hi cadires (vaja, ja he tornat a desviar la meva atenció!). I, com qui no vol la cosa, acabo rient, tota sola, pel que m'arriba (deuen pensar que llegeixo una història d'humor i no pas la d'un assassinat a Andorra).

He intentat allargar el màxim el petit soparet però, ja he engolit massa vivències alienes sense que hi hagi hagut manera d'enfocar-me amb el meu objectiu inicial.

Recullo i pago. I, mentre deixo l'espai, pels altaveus, el cantant asturià continua amb el seu repertori i, de cop i volta, uns mots més que escaients per descriure el que m'he trobat, sense buscar-ho: "... calle de locos y soñadores... calle de vasos y de payasos... calle de calles".

I, amb un somriure als llavis, enfilo camí cap a la meva llar, acompanyada de les imatges viscudes fa, tan sols, uns instants. Per al llibre, hi ha més dies que llonganisses. El d'avui ha estat un experiment bastant... interessant.